 | Vista general entre 1896 i 1904 AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Autor: desconegut) |
Els orígens del monestir són desconeguts. Es remunten probablement a la primera meitat del segle X, en el marc de la política de colonització i cristianització del territori endegada després de la dominació àrab. Antigament es volgué fer creure que havia estat fundat directament per l’emperador franc Carlemany el segle VIII, i es parlava també de l’existència prèvia d’un suposat castell visigot o musulmà conegut amb el nom d’Alabric. L’edifici monacal, ben fortificat per protegir-se dels atacs enemics, s’aixecà damunt les restes d’una vil•la romana.
La comunitat religiosa era encapçalada per l’abat i es regia per les regles de convivència de l’orde de Sant Benet. Ben aviat també acumulà un gran patrimoni i esdevingué una poderosa senyoria feudal. Al segle XIII l’abadia participà en la conquesta de Mallorca i, com a compensació, va obtenir la cessió d’una part de les terres del Castell de Llubí. Durant la primera meitat del segle XVIII l’abat Panyelles inicià un ambiciós projecte d’edificació d’un nou convent, del qual només es materialitzaren dos cossos units en forma de L, que actualment es destinen a usos culturals. La comunitat de monjos es dissolgué definitivament l’any 1835, i les antigues dependències del convent passaren a titularitat municipal.
El conjunt del monestir ha experimentat nombroses transformacions arquitectòniques al llarg de la seva existència. En l’actualitat hi conviuen una singular barreja d’estils: romànic, gòtic i barroc. La Porta Ferrada és l’element més antic i alhora emblemàtic del monestir. Es tracta d’un enigmàtic pòrtic de pedra aixecat al segle X, la funció del qual encara és desconeguda. S’ha parlat d’un possible porxo o del tram interior d’una primera església, fins i tot d’un claustre primitiu, però no hi ha cap teoria concloent. El nom no prové de la forma de ferradura dels seus arcs, sinó d’una vella porta de ferro que hi hauria hagut antigament al mateix lloc. La Porta Ferrada ha donat nom a un festival internacional de música que se celebra a Sant Feliu des de fa més de 50 anys i que ha esdevingut el degà de Catalunya.
La comunitat religiosa era encapçalada per l’abat i es regia per les regles de convivència de l’orde de Sant Benet. Ben aviat també acumulà un gran patrimoni i esdevingué una poderosa senyoria feudal. Al segle XIII l’abadia participà en la conquesta de Mallorca i, com a compensació, va obtenir la cessió d’una part de les terres del Castell de Llubí. Durant la primera meitat del segle XVIII l’abat Panyelles inicià un ambiciós projecte d’edificació d’un nou convent, del qual només es materialitzaren dos cossos units en forma de L, que actualment es destinen a usos culturals. La comunitat de monjos es dissolgué definitivament l’any 1835, i les antigues dependències del convent passaren a titularitat municipal.
El conjunt del monestir ha experimentat nombroses transformacions arquitectòniques al llarg de la seva existència. En l’actualitat hi conviuen una singular barreja d’estils: romànic, gòtic i barroc. La Porta Ferrada és l’element més antic i alhora emblemàtic del monestir. Es tracta d’un enigmàtic pòrtic de pedra aixecat al segle X, la funció del qual encara és desconeguda. S’ha parlat d’un possible porxo o del tram interior d’una primera església, fins i tot d’un claustre primitiu, però no hi ha cap teoria concloent. El nom no prové de la forma de ferradura dels seus arcs, sinó d’una vella porta de ferro que hi hauria hagut antigament al mateix lloc. La Porta Ferrada ha donat nom a un festival internacional de música que se celebra a Sant Feliu des de fa més de 50 anys i que ha esdevingut el degà de Catalunya.
 | Vista general cap al 1900 AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Autor: desconegut) |  | Vista de l’església parroquial entre 1870 i 1900 AMSFG. Col•lecció Espuña-Ibáñez (Autor: Jaume Bertran) |
 | Església parroquial durant el primer terç del segle XX AMSFG. Col•lecció Espuña-Ibáñez (Autor: desconegut) |  | Vista general a principis del segle XX AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Autor: desconegut) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada