 | Banys i xalets de Sant Elm cap al 1930 AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut) |
Entre 1922 i 1931, Pere Rius i Calvet va promoure la urbanització de Sant Elm a la muntanya del Castellar. L’any 1918, Rius havia comprat pràcticament tota la muntanya, Vista Alegre, el xalet de can Malionis –que va convertir en la seva segona residència-, i els antics banys d’en Baldomero, posteriorment banys de Sant Elm, que va ampliar i reformar l’any 1922.
L’any 1919 va començar l’explanació de la carretera a can Malionis, alhora que es tramitava a l’Ajuntament la sol•licitud per fer les instal•lacions d’aigua potable i electricitat, i l’asfaltatge de la urbanització. Als anys 20 el projecte quedà aturat, probablement a causa de la crisi econòmica i també pels recursos interposats per alguns veïns contra l’expropiació de les seves finques. Així, no va ser fins l’any 1926 que es va reprendre la urbanització, de la mà del nou promotor, l’empresari guixolenc Joaquim Rodríguez. Aquell any es construïren els primers xalets, l’arquitecte dels quals fou Josep M. Rodríguez, fill de l’anterior.
Rius també va promoure la restauració de l’ermita de Sant Elm, la qual havia estat venuda a uns particulars per l’Ajuntament, que n’era el propietari des de l’any 1860, arran de la desamortització de béns de l’Església. El 25 de juliol de 1929 es va fer la festa d’inauguració, durant la qual es va fer una processó per portar-hi les imatges de Sant Elm i de la Verge del Bon Viatge després de la seva benedicció a l’església parroquial.
Durant la Guerra Civil, la urbanització es va interrompre i no es va reprendre fins els anys 50. El 1957 es van aprovar les ordenances del Pla Parcial de Sant Elm, que van ser recollides al Pla General de 1961. El Pla Parcial Municipal Sant Elm es va aprovar el 1965 i abastava la zona des del passeig Marítim Rius i Calvet fins a Vista Alegre.
L’any 1919 va començar l’explanació de la carretera a can Malionis, alhora que es tramitava a l’Ajuntament la sol•licitud per fer les instal•lacions d’aigua potable i electricitat, i l’asfaltatge de la urbanització. Als anys 20 el projecte quedà aturat, probablement a causa de la crisi econòmica i també pels recursos interposats per alguns veïns contra l’expropiació de les seves finques. Així, no va ser fins l’any 1926 que es va reprendre la urbanització, de la mà del nou promotor, l’empresari guixolenc Joaquim Rodríguez. Aquell any es construïren els primers xalets, l’arquitecte dels quals fou Josep M. Rodríguez, fill de l’anterior.
Rius també va promoure la restauració de l’ermita de Sant Elm, la qual havia estat venuda a uns particulars per l’Ajuntament, que n’era el propietari des de l’any 1860, arran de la desamortització de béns de l’Església. El 25 de juliol de 1929 es va fer la festa d’inauguració, durant la qual es va fer una processó per portar-hi les imatges de Sant Elm i de la Verge del Bon Viatge després de la seva benedicció a l’església parroquial.
Durant la Guerra Civil, la urbanització es va interrompre i no es va reprendre fins els anys 50. El 1957 es van aprovar les ordenances del Pla Parcial de Sant Elm, que van ser recollides al Pla General de 1961. El Pla Parcial Municipal Sant Elm es va aprovar el 1965 i abastava la zona des del passeig Marítim Rius i Calvet fins a Vista Alegre.
 | Vista dels primers xalets de la urbanització de Sant Elm cap al 1928 AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Ricard Mur). |  | Primers xalets de la urbanització de Sant Elm, 1926 AMSFG. Fons Família Martí (Lluís Martí). |
 | Vista de Can Malionis, residència del primer promotor de la urbanització de Sant Elm, Pere Rius i Calvet, amb el característic mirador a la dreta. AMSFG. Col•lecció Espuña-Ibáñez (Ricard Mur) |  | Vista de la urbanització de Sant Elm cap al 1960 AMSFG. Fons Jaume Cervera (Editor: Bidasoa) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada