L’ERMITA DE SANT ELM

Ermita de Sant Elm cap al 1930
AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut)

 El 1203 el rei Pere el Catòlic va autoritzar l'abat del Monestir a bastir una fortalesa o torre on actualment hi ha l'ermita. No obstant, es considera que es va construir al segle XV i que el nom de Sant Elm li va posar l'abat Bernat de Torroella, quan en el seu retorn de Gènova i Florència, el seu vaixell va perillar a causa d’una tempesta. Al segle XVI va esdevenir una autèntica fortificació amb quatre torres als angles, una al centre del recinte i uns murs molt sòlids. Al final del segle XVII el castell de Sant Elm pràcticament va ser destruït per l’exèrcit francès.
El 1723, amb el permís de l'abat del Monestir, l'Ajuntament va reconstruir l'antiga capella i la va dedicar a la Mare de Déu del Carme -Verge del Bon Viatge-, i el 1726 els jurats de la vila van fer el vot de dedicar una festa anual en honor als dos patrons. L'any 1860, amb la desamortització, la capella va passar a ser propietat de l’Ajuntament i va ser venuda a uns particulars. Entre 1922 i 1931, Pere Rius i Calvet va promoure la urbanització de la muntanya i els banys de Sant Elm; també va impulsar la restauració de l’ermita, inaugurada el 25 de juliol de 1929. Durant la Guerra Civil, van ser destruïts l'altar barroc i el museu annex.

Retrat davant l’ermita de Sant Elm durant la restauració promoguda per Pere Rius i Calvet, al principi dels anys 20
AMSFG. Col•lecció Espuña-Ibáñez (Autor desconegut)

Racó de Garbí i muntanya de Sant Elm el 1885
AMSFG. Col•lecció Espuña-Ibáñez (Autor: Jaume Bertran)