LES PRIMERES DRASSANES

Pergamins reg008 DRASSANA (arx).jpg

Detall del pergamí del 5 d'octubre de 1258, on l'abat Gerald del Monestir de Sant Feliu de Guíxols resolgué concedir a la vila un indret ben escaient per a tenir-hi la seva drassana. L'indret escollit es localitzaria a la platja, al costat de la riera del Monestir.

  El 1258, l’abat Gerald de Sant Feliu de Guíxols va fer concessió d’un terreny per a la creació d’una drassana, entre la riera del Monestir i la plaça del Mercat, en la qual van ser construïts tot tipus de vaixells. L’any 1282, durant el regnat de Pere III el Gran, es van construir “naus, llenys, tarides i galeres” a les nostres drassanes, d’acord amb la política d’expansió per la Mediterrània empresa pel rei català.

Durant el segle XV Sant Feliu de Guíxols va constituir un referent en l’àmbit de la navegació. Comptava amb una llotja -documentada des del 1402- on els mercaders deliberaven sobre els seus assumptes. El 1443 Alfons IV el Magnànim va autoritzar que Sant Feliu de Guíxols tingués Consolat de Mar, que competia directament amb el de Barcelona i que va existir fins el Decret de Nova Planta (1716). L’any 1493 Ferran II el Catòlic concedí el permís per a la construcció del moll medieval.

En la primera meitat del segle XV es van fabricar tres galeres, una de les quals va ser la Grande Real, la més gran construïda fins aleshores, amb capacitat per a 1.500 bótes. Alhora, els mestres d’aixa de Sant Feliu eren requerits sovint a Barcelona per construir embarcacions.

Vista de la platja amb la desembocadura de la riera del Monestir en primer terme, cap al 1910. Aquest fou l’indret on estaven instal•lades les drassanes del segle XIII.

AMSFG.. Col•lecció Municipal d’Imatges (Àngel Toldrà)

Vista general de la platja al final del segle XIX. Les primeres drassanes s’estenien al sorral de la platja –encara no existia el passeig del Mar- a partir de la riera del Monestir fins a l’alçada de la plaça del Mercat.

AMSFG..Col•lecció Espuña-Ibáñez (Autor desconegut)