L’ORIGEN DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

AMSFG. Fons Lluís Esteva i Cruañas. Autor: Lluís Esteva
Plànol de les sitges del poblat ibèric localitzat el 1904.

  Segons el filòleg Joan Coromines la paraula Guíxols vindria de l’iber, com passa amb els noms d’altres poblacions de la Costa Brava on hi ha antics assentaments ibers. Al turó dels Guíxols, precisament, hi ha restes d’un poblat ibèric del segle IV a C. Al segle I a C el nucli de població es desplaçaria cap a la riera de les Comes. Els seus habitants continuarien el comerç de teixits i terrissa que ja feien amb els grecs i ampliarien el seu mercat amb Roma. Al segle X es va fundar el Monestir damunt d’un establiment romà amb vestigis corresponents als segles V-VI d C, localitzats sota les actuals torres.

  Els monjos benets portaren la devoció per sant Feliu l’Africà, que va predicar en les nostres contrades durant el segle IV, i anomenaren així el monestir. A principis del XVI, quan es demanava pluja a Girona, s’anava amb la relíquia del cap del sant en processó fins a la vila de Sant Feliu i allí posaven el cap del sant a l’aigua. No va ser fins al segle XVII que es va situar el martiri de Sant Feliu a la nostra ciutat, concretament al turó dels Guíxols, des d’on es diu que fou llançat al mar amb una roda de molí lligada al coll i salvat pels àngels que el van dur a la badia a través de la cova que hi havia sota el turó. Popularment es creu que el topònim de Calassanç, que correspon a la platja damunt la qual es va construir el moll del port, prové de cala del Sant. D’aquí arrancà la tradició del perillós salt de la mort, un costum del jovent guixolenc que, al crit de “valga’ns Sant Feliu!”, es llançava al mar des de l’esperó i creuava nedant l’esquerda natural que hi ha a sota el penyal, travessant-lo des de la platja de Calasanç fins a la badia.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Lluís García.
Clau de volta de l’església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels amb una imatge de Sant Feliu.

AMSFG. Fons Santiago Güitó. Autor: Desconegut.

Quadre del pintor Pons Martí representant el racó de llevant. A la dreta, el llum de petroli que servia de far als mariners (1850 – 1900).

AMSFG. Fons Espuña-Ibáñez. Autor: Desconegut.
Barques a la platja de Calassanç (1900)

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Paisajes Españoles Fotografías Aéreas
Vista aèria del port, el Fortim i el passeig. (1963)