SALVAMENT

Caseta de la Junta Local de Salvament de Nàufrags cap al 1900

AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut)

 
L’any 1886 diverses personalitats de Sant Feliu de Guíxols van emprendre el projecte de construir una estació per al salvament de nàufrags. Sis anys abans havia nascut a Madrid la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos (SESN), apadrinada per la reina Maria Cristina. El 1887 es decidia que l’emplaçament de la caseta seria la punta dels Guíxols, ja que es trobava al centre de la badia, entre la platja de Calassanç i la de l’Abric. El primer president de la Junta Local de la SESN va ser Joan Casas i Arxer, un dels promotors del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona. El 1889 es va començar a construir la caseta del Salvament i es va acabar l’any següent. L’any 1898, quan ja comptaven amb l’equipament necessari, van comprar el bot salvavides, que va ser anomenat Miquel Bohera en honor al guixolenc que al segle XVI fou mereixedor del càrrec de capità general de la marina espanyola. La benedicció i l’avarada es van fer el 23 d’agost d’aquell any. L’any 1901 es va construir una segona caseta al peu del turó dels Guíxols, ja que la primera resultava massa allunyada del mar. Amb la construcció del port comercial i el seu espigó, la badia ja quedà més a recer i, per tant, la institució del Salvament ja va quedar en segon terme.

Retrat d’un grup davant del bot i la caseta de Salvament de Nàufrags al final del segle XIX

AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez. (Autor desconegut)

Bateig del bot Miquel Bohera per al salvament de nàufrags, el 23 d’agost del 1898

AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez. (Autor desconegut)

Bateig del bot Miquel Bohera per al salvament de nàufrags, el 23 d’agost del 1898.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez. (Autor desconegut)

Racó de Llevant i pujada al Salvament cap al 1890. A l’esquerra, el desaparegut Llatzaret, on feien la quarantena els tripulants procedents de vaixells amb malalties infeccioses

AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez. (Autor desconegut)