L’ORIGEN DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

AMSFG. Fons Lluís Esteva i Cruañas. Autor: Lluís Esteva
Plànol de les sitges del poblat ibèric localitzat el 1904.

  Segons el filòleg Joan Coromines la paraula Guíxols vindria de l’iber, com passa amb els noms d’altres poblacions de la Costa Brava on hi ha antics assentaments ibers. Al turó dels Guíxols, precisament, hi ha restes d’un poblat ibèric del segle IV a C. Al segle I a C el nucli de població es desplaçaria cap a la riera de les Comes. Els seus habitants continuarien el comerç de teixits i terrissa que ja feien amb els grecs i ampliarien el seu mercat amb Roma. Al segle X es va fundar el Monestir damunt d’un establiment romà amb vestigis corresponents als segles V-VI d C, localitzats sota les actuals torres.

  Els monjos benets portaren la devoció per sant Feliu l’Africà, que va predicar en les nostres contrades durant el segle IV, i anomenaren així el monestir. A principis del XVI, quan es demanava pluja a Girona, s’anava amb la relíquia del cap del sant en processó fins a la vila de Sant Feliu i allí posaven el cap del sant a l’aigua. No va ser fins al segle XVII que es va situar el martiri de Sant Feliu a la nostra ciutat, concretament al turó dels Guíxols, des d’on es diu que fou llançat al mar amb una roda de molí lligada al coll i salvat pels àngels que el van dur a la badia a través de la cova que hi havia sota el turó. Popularment es creu que el topònim de Calassanç, que correspon a la platja damunt la qual es va construir el moll del port, prové de cala del Sant. D’aquí arrancà la tradició del perillós salt de la mort, un costum del jovent guixolenc que, al crit de “valga’ns Sant Feliu!”, es llançava al mar des de l’esperó i creuava nedant l’esquerda natural que hi ha a sota el penyal, travessant-lo des de la platja de Calasanç fins a la badia.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Lluís García.
Clau de volta de l’església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels amb una imatge de Sant Feliu.

AMSFG. Fons Santiago Güitó. Autor: Desconegut.

Quadre del pintor Pons Martí representant el racó de llevant. A la dreta, el llum de petroli que servia de far als mariners (1850 – 1900).

AMSFG. Fons Espuña-Ibáñez. Autor: Desconegut.
Barques a la platja de Calassanç (1900)

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Paisajes Españoles Fotografías Aéreas
Vista aèria del port, el Fortim i el passeig. (1963)

CASA DE JOSEP ALBERTÍ COROMINAS

Retrat de Josep Albertí amb els seus quadres, 1961
AMSFG. Fons Josep Albertí (Autor desconegut).

  Aquesta casa era de Josep Albertí (Sant Feliu de Guíxols, 1913-1993), fuster, pintor autodidacte i gran afeccionat a la música i a la poesia. L’any 1953 va decidir dedicar-se plenament a la pintura. Va realitzar diverses exposicions a Barcelona que van rebre una bona crítica. Properes a l’expressionisme, les seves pintures s’identifiquen pel traç gruixut i el concepte de color. Als seixanta i setanta va fer exposicions a Suïssa, Alemanya i França. Va rebre nombrosos premis i distincions en concursos i fires. Va deixar un important llegat per a la ciutat que comprèn un conjunt de més de 200 quadres realitzats entre 1925 i 1990 i aquesta casa, construïda al segle XIX dins l’estil neoclàssic, segons els gustos de la burgesia.

Retrat de Josep Albertí pintant al seu estudi als anys seixanta
AMSFG. Fons Pere Rigau (Autor: Pere Rigau).

Retrat de Josep Albertí pintant al seu estudi als anys seixanta
AMSFG. Fons Pere Rigau (Autor: Pere Rigau).

Retrat de Josep Albertí, anys 60
AMSFG. Fons Josep Albertí (Autor desconegut)

Obres d’arranjament de la casa Albertí, 1999
AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Autor: Xavier Colomer-Ribot)

LA SIRENA LÍL•LIA

AMSFG. Fons Albert Gironès Costa. Autor: Albert Gironès.
L’escultor Antoni Delgado fent els darrers retocs a la sirena Líl-Lia, símbol del festival de cinema amateur de la Costa Brava.

  El dibuixant Humà va dissenyar el cartell de l’any 1974 que representava una sirena el cabells de la qual eren trossos solts de cel•luloide. Miquel Porter Moix li donà el nom de Líl•lia, la més jove de les sirenes del Mediterrani. El 1977 fou inaugurada en el seu pedestal, al petit estany dels Jardins Juli Garreta, aquesta escultura obra d’Antonio Delgado, i als seus peus hi figurà una ceràmica commemorativa realitzada per Díaz Costa de La Bisbal que deia: A Líl•lia,símbol del nostre Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava. St. Feliu de Guíxols,XV edició-30 maig 1977. Fa 2,53 m. d’alçada per 2,50 m. d’amplada i pesa 7.200 quilos.

AMSFG. Fons Albert Gironès Costa. Autor: Albert Gironès.
Escultura de la sirena Líl-Lia als jardins municipals de Sant Feliu de Guíxols, durant una nevada.

AMSFG. Fons Festival de Cinema Amateur de la Costa Brava. Autor: Desconegut.
Cartell del 12é festival internacional de cinema amateur de la Costa Brava.

EL PRIMER CAMP DE FUTBOL

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Retrat dels membres de l’equip de futbol de l’Ateneu esportiu Sant Feliu en un partit el dia 15 de febrer de 1914.

  L’agost de 1913 s’inaugurà en aquests terrenys, coneguts aleshores com “l’Horta dels Frares”, el primer camp de futbol de Sant Feliu de Guíxols, amb unes dimensions de 100 x 50 metres. Un equipament promogut per l’Ateneu Social, entitat fundada per mossèn Santos Boada. Al mateix temps, s’enllestien al costat uns camps de tennis i un velòdrom. Les instal•lacions quedaven sota el control d’una nova secció, l’Ateneu Deportiu, que donaria nom al primer equip de futbol constituït oficialment a Sant Feliu.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Retrat de l’equip de futbol del Centre d’esbarjos i esports atlètics (CEIDA) de Sant feliu de Guíxols de l’any 1928.

AMSFG. Fons Espunya – Ibañez. Autor: Desconegut.
Camp de futbol de l’Ateneu esportiu a l’antiga Horta dels frares durant un partit, poc després de la seva inauguració l’any 1914.