Passejades per Sant Feliu de Guíxols. Espais per a la memòria: Guerres i defenses

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerres i defenses. Mostrar tots els missatges

TORRE DE SANT JOAN I PORTAL DE GIRONA

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Marc Auladell
Muntatge muralles 1696

Torre situada prop de l’església de Sant Joan de la qual pren el nom. En aquesta torre de planta quadrada hi havia el Portal de Girona. Tots els portals de la ciutat es tancaven amb tres portes i un rastell (una mena de reixa flexible i molt resistent). El Portal de Girona n’era l’excepció ja que no disposava de cap porta, i era un pas lliure. Possiblement es tractava del portal més utilitzat per sortir de la vila. En temps de guerra, el portal de Girona es paredava terraplenant-lo de terra i feixines (feix de branques primes lligades ben estretes que servia per a fer parapets).

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Detall de la còpia de B. Albertí d’un gravat que presenta una visió idealitzada de les muralles de la vila de Sant Feliu de Guíxols (del gravat: s. XVII).

Mapa general

Ruta de les muralles

BATERIES I ARTILLERS

AMSFG. Fons Ajuntament Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Bateries Sant Feliu de Guíxols.

Durant la Guerra Civil Espanyola, el bombardeig del creuer Canarias a la badia de Roses, del 30 d’octubre de 1936, va fer que les autoritats republicanes temessin un desembarcament dels sollevats en algun punt de la costa catalana. Això va significar l’acceleració de la fortificació de diverses zones. Així, el novembre d’aquell any es va formar la 14ª bateria de costa, adscrita a l’exèrcit de l’est, triant-se Sant Feliu de Guíxols com a base del seu emplaçament i com a comandància del sector. La bateria era una unitat formada per artillers bascos i catalans i va comptar en un principi amb una dotació de quatre canons de 75 mm Schneider. Ben aviat, les necessitats del front varen reclamar aquestes peces i substituir-les per tres canons de bronze, veritables peces de museu, sense valor militar.

AMSFG. Fons Laureà Murugarren. Autor desconegut.
Retrat de grup dels artillers de la 14ª bateria de costa destinada a Sant feliu de Guíxols (1937).

AMSFG. Fons Laureà Murugarren. Autor desconegut.
Retrat de dos artillers de la 14ª bateria de costa destinats a Sant Feliu amb l’ase de la companyia, batejat Cabo Furiel (1937).

ELS BOMBARDEIJOS NAVALS

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
Vista del port amb els desperfectes provocats pels bombardejos de la Guerra Civil. (1938-1939)

Durant la Guerra Civil Espanyola, concretament el 23 de febrer de 1938 a les 7,15 del matí, dos creuers sollevats, el Canarias i el Almirante Cervera , apareixien davant el port de Sant Feliu de Guíxols. Al moll hi havia amarrats 3 vapors i 2 guardacostes republicans, el Ana i el V16. Aquests guardacostes eren en realitat vaixells civils, militaritzats i reconvertits en patrullers. El Canarias i el Almirante Cervera varen disparar fins a 40 trets contra el port, just en el moment que entrava el vapor Cabo Tres Forcas, que va resultar tocat en el pont de comandament. Alguns trets varen arribar a la ciutat, resultant afectades cases del carrer Pecher, del carrer Hospital i del carrer del Mall, on produïren un mort i diversos ferits. Un bon nombre de teulats de les cases de la part baixa de Sant Feliu patiren desperfectes per la caiguda de la metralla.

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà
Vaixell Cabo tres Forcas enfonsat pels bombardejos de la Guerra Civil, vist des de l’interior del magatzem del port.

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
En primer terme, vaixell SAC 5 enfonsat pels bombardejos de la Guerra Civil. Al fons, el Cabo tres Forcas i els magatzems del port. (1938 – 1939)

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
Vaixell Cabo tres Forcas, enfonsat al port de Sant Feliu pels bombardejos de la Guerra Civil. (1938)

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
Port de Sant Feliu de Guíxols durant la Guerra Civil. (1938-1939).

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
Vaixell SAC 5 afectat pels bombardejos de la Guerra Civil. (1938-1939)

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
Vaixell Cabo tres Forcas, enfonsat al port de Sant Feliu, juntament amb altres vaixells a causa dels bombardejos de la Guerra Civil. (1938)

EL REFUGI DEL PUIG

AMSFG. Fons Vicenç Gandol Jordà. Autor: Vicenç Gandol.
Conjunt de cases del carrer de la Lluna destruïdes per un bombardeig durant la Guerra Civil.

Durant la Guerra Civil espanyola el barri del Puig va comptar amb un dels refugis per a la població civil més importants de la ciutat. El gruix del sostre d’aquest refugi era de 2 a 7 m i la superfície excavada d’uns 200 m, amb una capacitat per a 600 persones. Disposava de quatre entrades, una al carrer de la Penitència cantonada baixada dels Metges, dues al carrer de la Lluna i una altra al carrer del Sol, prop dels safareigs públics. Les entrades estaven construïdes en zig-zag per evitar que, en el cas d’una explosió just al davant, la metralla i l’ona expansiva penetressin al refugi. Cada entrada donava pas a una galeria. Les quatre galeries s’havien de trobar formant una gran creu, però mai s’acabaren els treballs. Així, el refugi del Puig era, de fet, quatre refugis.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Josep Auladell.
Situació aproximada, sobre plànol actual, de les entrades del refugi del Puig.

LA BATERIA DEL FORTIM

AMSFG. Fons Santiago Güitó. Autor: Desconegut.
Quadre del pintor Pons Martí amb una vista de la platja de Sant Feliu de Guíxols. Al fons, el promontori dels Guíxols amb el parapet del Fortim.

L’any 1751 es va instal•lar al penyal dels Guíxols una bateria de tres canons de ferro de 16 lliures per a la defensa del port i la platja de Sant Feliu de Guíxols. La bateria, que justifica el nom de Fortim d’aquest espai, va estar operativa fins a mitjans del segle XIX. Durant aquests anys va entrar en acció en diverses ocasions, tant davant dels corsaris que atacaven les embarcacions de la vila com participant en combats contra les armades de països com França o Anglaterra en els diversos períodes de guerra dels segle XVIII i XIX.

AMSFG. Col•lecció Municipal d’imatges. Autor: Desconegut.
Vista general de Sant Feliu al segle XVII. Al promontori dels Guíxols s’observa la bateria del Fortim.

TORRE ERES

reg820. AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Estació de tren de Sant Feliu. A l’esquerra, la torre Eres i part de la paret espitllerada de la tercera guerra carlina (1886 – 1905).

El darrer aixecament carlí s’inicià a principi de l’any 1872. A Sant Feliu de Guíxols al maig de 1873 la Junta d’Armament i Defensa sota la presidència de l’alcalde Pere Caymó va decidir la fortificació de la vila. Aquesta primera intervenció va ser seguida el mes de desembre per unes obres més importants. Entre d’altres es construí la Torre Eres. Una torre circular, independent de les muralles, d’uns 5 metres de diàmetre i 2 pisos d’alçada. A la torre s’obririen espitlleres a cada pis, així com dues troneres destinades a l’artilleria. L’any 1874 s’instal•là a la torre un canó de 8 cm procedent de la bateria del Fortim.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
La torre Eres abans de la restauració (1979).

EL FORT DEL PUIG

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Detall d’un quadre de Pere Caymó que representa la fortificació del Puig.

Durant el segle XIX el Puig fou una peça clau per a la defensa de la vila. Primer contra els francesos de Napoleó i, més tard, contra els carlins revoltats. El Fort del Puig tenia forma quadrada i ocupava la part més alta del turó conegut com el Puig Marí. En el seu origen, era simplement una casa fortificada. Les successives reformes el convertiren en una veritable fortificació amb parets espitllerades, torretes de guàrdia i troneres per a l’artilleria.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Joan Gironès Tizón.
Antiga fortificació del Puig (1860 – 1874).

BOMBARDEIG G.C. MERCAT

AMSFG. Fons Vicenç Gandol Jordà. Autor: Vicenç Gandol.
Edifici de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols destruït per un bombardeig durant la Guerra Civil (1937 – 1939).

El 22 de gener de 1938, durant la guerra civil espanyola, tres bombarders trimotors italians “Savoia 79”, bombardejaren la ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Els avions començaren el bombardeig sobre la muntanya de Sant Elm i deixaren caure les seves bombes (entre 10 i 15) sobre la zona dels banys, el passeig del Mar i la plaça del Mercat. L’edifici de l’ajuntament i l’escola pública va resultar tocat. En l’atac hi moriren 13 persones i 45 en resultaren ferides.