TORRE DE LES PUCES

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Marc Auladell
Muntatge muralles 1696

  Torre rodona situada en origen al costat del portal per anar a l’església parroquial. La torre mirava a l’església i al convent i estava en part defensada pel fossat natural que formava la riera del Monestir. El diàmetre exterior de la torre era de gairebé 8 metres. Com la resta de fortificacions de la vila, la torre de les puces estava coronada de pedrers i espingarts. És a dir, de petits canons que disparaven boles de pedra i d’una mena d’escopeta de canó llarg i clau de pedra foguera.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Detall de la còpia de B. Albertí d’un gravat que presenta una visió idealitzada de les muralles de la vila de Sant Feliu de Guíxols (del gravat: s. XVII).

Mapa general

Ruta de les muralles

PORTAL D’ANAR A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Mar Auladell
Muntatge muralles 1696

  Com diu el seu nom, aquest portal servia per anar a l’església. Estava situat a la baixada del pont, just davant mateix de la conjunció dels carrers de la Notaria i de les Voltes. El 1729 d’aquest lloc se’n deia placeta del carrer de les Voltes i també carrer del Portal. Era l’únic de tots els portals de la ciutat que no estava sota cap torre, si bé en la seva proximitat hi havia la Torre de les Puces. El 1696 l’exèrcit francès no va destruir el portal, però el va deixar força malmès. De fet, de les tres portes que tenien els portals de la vila, només en varen deixar una.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Detall de la còpia de B. Albertí d’un gravat que presenta una visió idealitzada de les muralles de la vila de Sant Feliu de Guíxols (del gravat: s. XVII).

Mapa general

Ruta de les muralles

TORRE DE LA PRESÓ

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Marc Auladell
Muntatge muralles 1696

  Torre rodona situada al costat de la riera del Monestir. Construïda l’any 1368, en principi fou anomenada de Sant Joan i desprès de Campllonch, en honor al ciutadà que l’any 1391 donà diners per acabar la seva construcció. Posteriorment, l’ús com a presó de la ciutat li va canviar definitivament el nom. La torre estava construïda amb grans carreus de pedra i se situava una mica més cap al mar que la resta de les torres del sector de la platja.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Detall de la còpia de B. Albertí d’un gravat que presenta una visió idealitzada de les muralles de la vila de Sant Feliu de Guíxols (del gravat: s. XVII).

Mapa general

Ruta de les muralles

TORRE DEL CONSELL I PORTAL DEL MAR

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Marc Auladell
Muntatge muralles 1696

  Torre rectangular on es reunien, ja en el segle XV, els jurats o consellers de la vila. Era coneguda en el seu origen com a Torre de Sant Bernadí, ja que possiblement hi havia una capella dedicada a aquest sant. La torre disposava de dos pisos on s’accedia per una escala estreta. A la part superior s’hi situava una campana que, a partir de 1407, servia per convocar els jurats. Per això des d’aquell moment es coneixeria com a Torre del Consell. A la part baixa d’aquesta torre hi havia el portal del Mar que enllaçava la plaça pública amb la platja.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Detall de la còpia de B. Albertí d’un gravat que presenta una visió idealitzada de les muralles de la vila de Sant Feliu de Guíxols (del gravat: s. XVII).

Mapa general

Ruta de les muralles

TORRE AMPLA

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Marc Auladell
Muntatge muralles 1696

  Torre de planta rectangular que, segons les cròniques de l’època, no fou enderrocada l’any 1696 per l’exèrcit francès perquè tenia diverses edificacions al seu costat. En el pany de muralla del costat de la Torre Ampla, (enfront de la Travessia Primera de la Plaça) hi havia el “forat del mar” un pas que permetia a la gent dirigir-se a la platja sense passar pel Portal del Mar (i sense donar explicacions a la guàrdia de la porta). Aquesta torre s’hauria conservat fins l’any 1936 integrada dins de l’edifici de l’Ajuntament. Durant la Guerra Civil espanyola la torre fou enderrocada pels efectes d’un bombardeig.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Detall de la còpia de B. Albertí d’un gravat que presenta una visió idealitzada de les muralles de la vila de Sant Feliu de Guíxols (del gravat: s. XVII).

Mapa general

Ruta de les muralles

TORRE VELLA I BALUARD

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Marc Auladell
Muntatge muralles 1696

  La Torre Vella era una torre rodona situada a la punta d’un baluard mirant cap el mar. No coneixem la forma exacta del baluard ni la data de la seva construcció, però un inventari de l’any 1603 ja especifica l’artilleria del baluard i la Torre Vella: 3 canons de ferro i 3 de bronze. Es tractava d’una fortificació formidable destinada a aturar qualsevol atac procedent de la platja o del raval de Tueda. L’any 1696 una crònica ens informa de la situació de 5 canons en la plataforma del baluard. Aquestes defenses se situaven per davant de la línia de les muralles, per poder fer foc pel flanc als assaltants.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Detall de la còpia de B. Albertí d’un gravat que presenta una visió idealitzada de les muralles de la vila de Sant Feliu de Guíxols (del gravat: s. XVII).

Mapa general

Ruta de les muralles

TORRE I PORTAL DEL PEIX

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Marc Auladell
Muntatge muralles 1696

  Torre quadrada que deu el seu nom al mercat de peix que, tradicionalment, se situava al seu davant. La torre comptava amb un canó a la part alta per a la defensa del Portal del Peix. Aquest portal es tancava amb tres portes i un rastell, un mena de reixa flexible i resistent destinada a defensar les portes dels possibles atacs amb ariet. El Portal del Peix tenia força profunditat des del rastell fins a la tercera porta, les parets laterals d’aquest veritable passadís estaven formades per estaques d’uns 2 metres d’alçada.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Detall de la còpia de B. Albertí d’un gravat que presenta una visió idealitzada de les muralles de la vila de Sant Feliu de Guíxols (del gravat: s. XVII).

Mapa general

Ruta de les muralles

TORRE BARBARETA I PORTAL DE PALAMÓS

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Marc Auladell
Muntatge muralles 1696

  Torre quadrada que formava part de les defenses de la vila en el costat del raval de Tueda. Com les altres torres de la vila, la Torre Barbareta estava construïda amb grans carreus i tenia un talús a la seva base, la inclinació d’aquest talús servia per projectar contra l’enemic qualsevol pedra o altres objectes, llançats des de la part superior de la torre. La Torre Barbareta sobresortia de les muralles per tal de poder atacar de costat els enemics que les assaltessin. A la torre hi havia l’antic Portal de Palamós que, en el moment de l’enderroc de les muralles l’any 1696, estava paredat.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Detall de la còpia de B. Albertí d’un gravat que presenta una visió idealitzada de les muralles de la vila de Sant Feliu de Guíxols (del gravat: s. XVII).

Mapa general

Ruta de les muralles

TORRE DE SANT JOAN I PORTAL DE GIRONA

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Marc Auladell
Muntatge muralles 1696

  Torre situada prop de l’església de Sant Joan de la qual pren el nom. En aquesta torre de planta quadrada hi havia el Portal de Girona. Tots els portals de la ciutat es tancaven amb tres portes i un rastell (una mena de reixa flexible i molt resistent). El Portal de Girona n’era l’excepció ja que no disposava de cap porta, i era un pas lliure. Possiblement es tractava del portal més utilitzat per sortir de la vila. En temps de guerra, el portal de Girona es paredava terraplenant-lo de terra i feixines (feix de branques primes lligades ben estretes que servia per a fer parapets).

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Detall de la còpia de B. Albertí d’un gravat que presenta una visió idealitzada de les muralles de la vila de Sant Feliu de Guíxols (del gravat: s. XVII).

Mapa general

Ruta de les muralles