L’ORIGEN DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

AMSFG. Fons Lluís Esteva i Cruañas. Autor: Lluís Esteva
Plànol de les sitges del poblat ibèric localitzat el 1904.

  Segons el filòleg Joan Coromines la paraula Guíxols vindria de l’iber, com passa amb els noms d’altres poblacions de la Costa Brava on hi ha antics assentaments ibers. Al turó dels Guíxols, precisament, hi ha restes d’un poblat ibèric del segle IV a C. Al segle I a C el nucli de població es desplaçaria cap a la riera de les Comes. Els seus habitants continuarien el comerç de teixits i terrissa que ja feien amb els grecs i ampliarien el seu mercat amb Roma. Al segle X es va fundar el Monestir damunt d’un establiment romà amb vestigis corresponents als segles V-VI d C, localitzats sota les actuals torres.

  Els monjos benets portaren la devoció per sant Feliu l’Africà, que va predicar en les nostres contrades durant el segle IV, i anomenaren així el monestir. A principis del XVI, quan es demanava pluja a Girona, s’anava amb la relíquia del cap del sant en processó fins a la vila de Sant Feliu i allí posaven el cap del sant a l’aigua. No va ser fins al segle XVII que es va situar el martiri de Sant Feliu a la nostra ciutat, concretament al turó dels Guíxols, des d’on es diu que fou llançat al mar amb una roda de molí lligada al coll i salvat pels àngels que el van dur a la badia a través de la cova que hi havia sota el turó. Popularment es creu que el topònim de Calassanç, que correspon a la platja damunt la qual es va construir el moll del port, prové de cala del Sant. D’aquí arrancà la tradició del perillós salt de la mort, un costum del jovent guixolenc que, al crit de “valga’ns Sant Feliu!”, es llançava al mar des de l’esperó i creuava nedant l’esquerda natural que hi ha a sota el penyal, travessant-lo des de la platja de Calasanç fins a la badia.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Lluís García.
Clau de volta de l’església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels amb una imatge de Sant Feliu.

AMSFG. Fons Santiago Güitó. Autor: Desconegut.

Quadre del pintor Pons Martí representant el racó de llevant. A la dreta, el llum de petroli que servia de far als mariners (1850 – 1900).

AMSFG. Fons Espuña-Ibáñez. Autor: Desconegut.
Barques a la platja de Calassanç (1900)

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Paisajes Españoles Fotografías Aéreas
Vista aèria del port, el Fortim i el passeig. (1963)

EL PORT COMERCIAL

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.
Construcció del port de Sant Feliu. Inici d eles obres de l’escullera (1904 – 1908)

  La primera pedra del port de Sant Feliu fou col•locada pel rei Alfons XIII l’any 1904. Les obres avançaren molt lentament al principi. De fet, el port no va ser acabat fins l’any 1918 tot i que, el 1920, encara s’hi van fer els últims treballs. El moll va permetre combinar les activitats comercials amb les pesqueres, però calia connectar el port amb el tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona per assegurar el trasllat dels productes arribats per mar fina a Girona i viceversa. Així, el 1918, es va idear un ramal que sortia de l’estació de tren i arribava a l’esplanada del port. El projecte també contemplava la construcció d’un magatzem del tren al port. El conjunt d’aquestes infraestructures no s’inaugurà fins l’any 1924. En pocs anys el ramal del port va demostrar la seva utilitat a l’augmentà el tràfic de mercaderies del port de Sant Feliu de Guíxols.

AMSFG. Fons Espuña – Ibañez. Autor: Ricard Mur Dargallo.
El port de Sant Feliu ple de vaixells de càrrega (1925 – 1935)

AAMSFG. Fons Espuña – Ibañez. Autor: Desconegut.
El port de Sant Feliu ple de gent esperant l’arribada d’un vaixell de passatgers (1925 – 1935)

EL MOLL MEDIEVAL

Moll medieval cap al 1930
AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut)

  Arran de la construcció a Barcelona, l’any 1439, del primer port artificial es va començar a plantejar la construcció del de Sant Feliu de Guíxols. La iniciativa va quedar estroncada per la guerra civil catalana (1462 – 1472). Finalment, no va ser fins l’any 1493, amb un reial privilegi atorgat per Ferran II, que es pogué aixecar el moll situat a recer del promontori dels Guíxols.

Moll medieval a mitjan anys 60
AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut)

Mol medieval durant la dècada dels anys 60
AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut).

ELS BOMBARDEIJOS NAVALS

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
Vista del port amb els desperfectes provocats pels bombardejos de la Guerra Civil. (1938-1939)

  Durant la Guerra Civil Espanyola, concretament el 23 de febrer de 1938 a les 7,15 del matí, dos creuers sollevats, el Canarias i el Almirante Cervera , apareixien davant el port de Sant Feliu de Guíxols. Al moll hi havia amarrats 3 vapors i 2 guardacostes republicans, el Ana i el V16. Aquests guardacostes eren en realitat vaixells civils, militaritzats i reconvertits en patrullers. El Canarias i el Almirante Cervera varen disparar fins a 40 trets contra el port, just en el moment que entrava el vapor Cabo Tres Forcas, que va resultar tocat en el pont de comandament. Alguns trets varen arribar a la ciutat, resultant afectades cases del carrer Pecher, del carrer Hospital i del carrer del Mall, on produïren un mort i diversos ferits. Un bon nombre de teulats de les cases de la part baixa de Sant Feliu patiren desperfectes per la caiguda de la metralla.

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà
Vaixell Cabo tres Forcas enfonsat pels bombardejos de la Guerra Civil, vist des de l’interior del magatzem del port.

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
En primer terme, vaixell SAC 5 enfonsat pels bombardejos de la Guerra Civil. Al fons, el Cabo tres Forcas i els magatzems del port. (1938 – 1939)

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
Vaixell Cabo tres Forcas, enfonsat al port de Sant Feliu pels bombardejos de la Guerra Civil. (1938)

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
Port de Sant Feliu de Guíxols durant la Guerra Civil. (1938-1939).

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
Vaixell SAC 5 afectat pels bombardejos de la Guerra Civil. (1938-1939)

AMSFG. Fons i Autor Vicenç Gandol Jordà.
Vaixell Cabo tres Forcas, enfonsat al port de Sant Feliu, juntament amb altres vaixells a causa dels bombardejos de la Guerra Civil. (1938)

LLEGENDA SANT FELIU

AMSFG. Fons Espuña – Ibañez. Autor: Ricard Mur.
Escletxa de la cova del Sant, sota el promontori dels Guíxols.

  El nom de Calassanç correspon a la platja damunt la qual es va construir el moll del port. Popularment es diu que aquest topònim prové de cala del Sant, en relació amb el martiri de Sant Feliu l’Africà que va predicar en les nostres contrades durant el segle IV. Una tradició escrita segles després de la seva mort assenyala el seu martiri al turó dels Guíxols, des d’on fou llançat al mar amb una roda de molí lligada al coll i salvat pels àngels que el van dur a la badia a través de la cova que hi havia sota el turó. D’aquí arrancà el perillós salt de la mort, un costum del jovent guixolenc que, al crit de “valga’ns Sant Feliu!”, es llençaven al mar des de l’esperó i creuaven nedant l’esquerda natural que hi ha a sota el penyal, travessant-lo des de la platja de Calasanç fins a la badia.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Lluís García.
Clau de volta de l’església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels amb una imatge de Sant Feliu.

LA BATERIA DEL FORTIM

AMSFG. Fons Santiago Güitó. Autor: Desconegut.
Quadre del pintor Pons Martí amb una vista de la platja de Sant Feliu de Guíxols. Al fons, el promontori dels Guíxols amb el parapet del Fortim.

  L’any 1751 es va instal•lar al penyal dels Guíxols una bateria de tres canons de ferro de 16 lliures per a la defensa del port i la platja de Sant Feliu de Guíxols. La bateria, que justifica el nom de Fortim d’aquest espai, va estar operativa fins a mitjans del segle XIX. Durant aquests anys va entrar en acció en diverses ocasions, tant davant dels corsaris que atacaven les embarcacions de la vila com participant en combats contra les armades de països com França o Anglaterra en els diversos períodes de guerra dels segle XVIII i XIX.

AMSFG. Col•lecció Municipal d’imatges. Autor: Desconegut.
Vista general de Sant Feliu al segle XVII. Al promontori dels Guíxols s’observa la bateria del Fortim.

LA PLATJA I ELS PESCADORS

La platja de Sant Feliu plena de llaguts de pesca i xarxes esteses (1910 – 1920).

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.

  Durant la dècada de 1950, en iniciar-se l’arribada del turisme, les platges van començar a ser ocupades pels estiuejants. Fins aleshores, havien acollit les embarcacions i els ormeigs de pesca. Eren l’escenari on transcorrien una part de les tasques i de la vida dels pescadors i les seves famílies. A la platja es desmallava la captura, es triava el peix, s’estenien les xarxes i s’arreglaven els aparells. Els barris dels pescadors eren la Barceloneta, a Llevant, i el Raig, a Garbí.

Barques de pesca a la sorra de la platja de Sant Feliu (1958 – 1965).

AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez. (Autor desconegut)

La platja dels pescadors, amb el Salvament al fons i diversos velers fondejats a la badia (1889 – 1900)

AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez. (Autor desconegut)

SALVAMENT

Caseta de la Junta Local de Salvament de Nàufrags cap al 1900

AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut)

 
L’any 1886 diverses personalitats de Sant Feliu de Guíxols van emprendre el projecte de construir una estació per al salvament de nàufrags. Sis anys abans havia nascut a Madrid la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos (SESN), apadrinada per la reina Maria Cristina. El 1887 es decidia que l’emplaçament de la caseta seria la punta dels Guíxols, ja que es trobava al centre de la badia, entre la platja de Calassanç i la de l’Abric. El primer president de la Junta Local de la SESN va ser Joan Casas i Arxer, un dels promotors del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona. El 1889 es va començar a construir la caseta del Salvament i es va acabar l’any següent. L’any 1898, quan ja comptaven amb l’equipament necessari, van comprar el bot salvavides, que va ser anomenat Miquel Bohera en honor al guixolenc que al segle XVI fou mereixedor del càrrec de capità general de la marina espanyola. La benedicció i l’avarada es van fer el 23 d’agost d’aquell any. L’any 1901 es va construir una segona caseta al peu del turó dels Guíxols, ja que la primera resultava massa allunyada del mar. Amb la construcció del port comercial i el seu espigó, la badia ja quedà més a recer i, per tant, la institució del Salvament ja va quedar en segon terme.

Retrat d’un grup davant del bot i la caseta de Salvament de Nàufrags al final del segle XIX

AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez. (Autor desconegut)

Bateig del bot Miquel Bohera per al salvament de nàufrags, el 23 d’agost del 1898

AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez. (Autor desconegut)

Bateig del bot Miquel Bohera per al salvament de nàufrags, el 23 d’agost del 1898.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez. (Autor desconegut)

Racó de Llevant i pujada al Salvament cap al 1890. A l’esquerra, el desaparegut Llatzaret, on feien la quarantena els tripulants procedents de vaixells amb malalties infeccioses

AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez. (Autor desconegut)

EL RACÓ DE LLEVANT: PORT NATURAL

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Desconegut.El racó de Llevant ple de treballadors realitzant feines de càrrega i descàrrega de mercaderies d’una barca de mitjana (1899 – 1905).

  La badia s’havia utilitzat com a port natural ja des de l’antiguitat. Al segle XV, Ferran II el Catòlic va autoritzar la construcció del moll medieval i, al segle XIX, es va demanar en diverses ocasions la construcció d’un dic per protegir la badia. El 1904 es van començar les obres del port modern, inaugurades per Alfons XIII. La construcció va acabar el 1918, però el 1920 encara s’hi van fer algunes obres. Fins aleshores, era habitual veure com els camàlics feien la càrrega i descàrrega dels vaixells al racó de Llevant.

AMSFG. Fons Josep Colomer. Autor: Desconegut.
El racó de llevant amb els norais en primer terme. Al fons, la platja amb els llaguts dels pescadors i les xarxes esteses a la sorra (1920 – 1928).

AMSFG. Fons Santiago Güitó. Autor: Desconegut.

Quadre del pintor Pons Martí representant el racó de llevant. A la dreta, el llum de petroli que servia de far als mariners (1850 – 1900).