EL BATEIG DE LA COSTA BRAVA

Costa des de la punta de la Cova fins a cala Vigatà amb l’ermita de Sant Elm, cap al 1965
AMSFG. Col•lecció Josep Escortell (Autor: J. Cebollero)

  El topònim Costa Brava és una creació relativament recent. Aquesta denominació va ser creació del periodista i escriptor Ferran Agulló (Sant Feliu de Guíxols, 1863 – Santa Coloma de Farners, 1933), àlies “Pol”. Agulló la va utilitzar per escrit per primer cop en un article publicat a La Veu de Catalunya el 12 de setembre del 1908. El baptisme de la Costa Brava és un fet ple de controvèrsia. Una tradició situa el lloc d’inspiració a l’ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, fet que es commemora en el monòlit que hi ha en la mateixa plaça de l’ermita i que fou inaugurat el 29 de setembre de 1963. Ferran Agulló va néixer a Sant Feliu de Guíxols, on va viure fins que –als 22 anys- va establir el seu despatx d’advocat a Girona, on es va traslladar. Tanmateix continuà vinculat a la nostra ciutat, on residia temporalment, sobretot a l’estiu. Agullló, tot sovint, manifestava els seus lligams i la seva estimació per Sant Feliu. És molt possible que Agulló hagués proposat el topònim en ambients i situacions diferents. El que és rellevant és que, a banda dels lligams personals amb la ciutat de Sant Feliu de Guíxols, Ferran Agulló sentia gran admiració pel seu paisatge i, concretament, per Sant Elm. I que la ciutat i el seu entorn foren una important font d’inspiració al llarg de la seva trajectòria com a periodista i com a poeta.

Punta de Canyet i platja, cap al 1960
AMSFG. Col•lecció Josep Escortell (Autor: Meli)

Costa entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar vista des de la cala de les Penyes, cap al 1960
AMSFG. Col•lecció Josep Escortell (Autor desconegut).

L’ERMITA DE SANT ELM

Ermita de Sant Elm cap al 1930
AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut)

 El 1203 el rei Pere el Catòlic va autoritzar l'abat del Monestir a bastir una fortalesa o torre on actualment hi ha l'ermita. No obstant, es considera que es va construir al segle XV i que el nom de Sant Elm li va posar l'abat Bernat de Torroella, quan en el seu retorn de Gènova i Florència, el seu vaixell va perillar a causa d’una tempesta. Al segle XVI va esdevenir una autèntica fortificació amb quatre torres als angles, una al centre del recinte i uns murs molt sòlids. Al final del segle XVII el castell de Sant Elm pràcticament va ser destruït per l’exèrcit francès.
El 1723, amb el permís de l'abat del Monestir, l'Ajuntament va reconstruir l'antiga capella i la va dedicar a la Mare de Déu del Carme -Verge del Bon Viatge-, i el 1726 els jurats de la vila van fer el vot de dedicar una festa anual en honor als dos patrons. L'any 1860, amb la desamortització, la capella va passar a ser propietat de l’Ajuntament i va ser venuda a uns particulars. Entre 1922 i 1931, Pere Rius i Calvet va promoure la urbanització de la muntanya i els banys de Sant Elm; també va impulsar la restauració de l’ermita, inaugurada el 25 de juliol de 1929. Durant la Guerra Civil, van ser destruïts l'altar barroc i el museu annex.

Retrat davant l’ermita de Sant Elm durant la restauració promoguda per Pere Rius i Calvet, al principi dels anys 20
AMSFG. Col•lecció Espuña-Ibáñez (Autor desconegut)

Racó de Garbí i muntanya de Sant Elm el 1885
AMSFG. Col•lecció Espuña-Ibáñez (Autor: Jaume Bertran)

EL RACÓ DE GARBÍ: ELS BANYS DE SANT ELM

AMSFG. Fons Joan Darder. Autor: Ricard Mur Dargallo.
Casetes dels Banys de Sant Elm al racó de garbí (1928).

L’any 1919 Pere Rius i Calvet va comprar els Banys d’en Baldomero o Balneario Guixolense, construïts el 1893. Donaven serveis a uns banys que existien des de 1870 i que eren els més antics que es van obrir a la Costa Brava. Pere Rius els convertí en els elegants Banys de Sant Elm, que van esdevenir les úniques instal•lacions d’aquest tipus existents a la costa gironina. Els Banys de Sant Elm van actuar com a club esportiu i centre de dinamització cultural. Estaven destinats a l’oci de la burgesia benestant i formaven part d’un projecte més ampli: la urbanització de la muntanya de Sant Elm com a ciutat-jardí. La urbanització es va iniciar l’any 1919 amb la restauració de la casa Malionis, on Pere Rius va situar la seva residència i, posteriorment, també amb la rehabilitació de l’ermita de Sant Elm.

AMSFG. Fons Francesc Llorens. Autor: Francesc Llorens.
Banys del racó de garbí de la platja de Sant feliu (1922 – 1930).

AMSFG. Fons Francesc Llorens. Autor: Francesc Llorens.

Casetes de banys al racó de garbí amb diversos banyistes a la sorra (1922 – 1930)

LA URBANITZACIÓ DE SANT ELM

Banys i xalets de Sant Elm cap al 1930

AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut)

Entre 1922 i 1931, Pere Rius i Calvet va promoure la urbanització de Sant Elm a la muntanya del Castellar. L’any 1918, Rius havia comprat pràcticament tota la muntanya, Vista Alegre, el xalet de can Malionis –que va convertir en la seva segona residència-, i els antics banys d’en Baldomero, posteriorment banys de Sant Elm, que va ampliar i reformar l’any 1922.

L’any 1919 va començar l’explanació de la carretera a can Malionis, alhora que es tramitava a l’Ajuntament la sol•licitud per fer les instal•lacions d’aigua potable i electricitat, i l’asfaltatge de la urbanització. Als anys 20 el projecte quedà aturat, probablement a causa de la crisi econòmica i també pels recursos interposats per alguns veïns contra l’expropiació de les seves finques. Així, no va ser fins l’any 1926 que es va reprendre la urbanització, de la mà del nou promotor, l’empresari guixolenc Joaquim Rodríguez. Aquell any es construïren els primers xalets, l’arquitecte dels quals fou Josep M. Rodríguez, fill de l’anterior.

Rius també va promoure la restauració de l’ermita de Sant Elm, la qual havia estat venuda a uns particulars per l’Ajuntament, que n’era el propietari des de l’any 1860, arran de la desamortització de béns de l’Església. El 25 de juliol de 1929 es va fer la festa d’inauguració, durant la qual es va fer una processó per portar-hi les imatges de Sant Elm i de la Verge del Bon Viatge després de la seva benedicció a l’església parroquial.

Durant la Guerra Civil, la urbanització es va interrompre i no es va reprendre fins els anys 50. El 1957 es van aprovar les ordenances del Pla Parcial de Sant Elm, que van ser recollides al Pla General de 1961. El Pla Parcial Municipal Sant Elm es va aprovar el 1965 i abastava la zona des del passeig Marítim Rius i Calvet fins a Vista Alegre.

Vista dels primers xalets de la urbanització de Sant Elm cap al 1928

AMSFG. Col•lecció Municipal d’Imatges (Ricard Mur).

Primers xalets de la urbanització de Sant Elm, 1926

AMSFG. Fons Família Martí (Lluís Martí).

Vista de Can Malionis, residència del primer promotor de la urbanització de Sant Elm, Pere Rius i Calvet, amb el característic mirador a la dreta.

AMSFG. Col•lecció Espuña-Ibáñez (Ricard Mur)

Vista de la urbanització de Sant Elm cap al 1960

AMSFG. Fons Jaume Cervera (Editor: Bidasoa)